dimarts, 17 d’abril del 2012

Estellés, poeta del poble



El passat 27 de març es complien 19 anys de la mort del poeta del poble: Vicent Andrés Estellés, poeta, periodista, pensador, persona que va viure pel seu País, per la seua llengua. Totes aquestes paraules qualifiquen a Vicent Andrés Estellés. Naix a Burjassot, el 4 de setembre de 1924. De família humil, fill de forners (“el fill del forner que feia versos”/ el nét major de Nadalet”); en un temps de postguerra, que ell mateix defineix com una de les millors èpoques, on el s’ho va passar “de puta mare”, però on les famílies valencianes vivien amargament (dies de fam, de dolor, etc.).

En aquest context Estellés escriu una poesia arrelada al poble, en el poble on ell es defineix com “un entre tants”. Dins la seua poesia podem distingir quatre línies poètiques que en molts llibres es creuen. Una seria la poesia civil, la poesia del seu poble, on ell descriu cada racó (Mural del País Valencià), cada carrer (Cos Mortal). Molt semblant a aquesta, desenvolupa la línia de la quotidianitat on ell descriu el dia a dia de la família, el dia a dia de les persones, la poesia dels xicotets esdeveniments, l’amor de la parella, el gust de la bona taula (recordem el poema “res no m’agrada tant”). La tercera línia seria la poesia de l’existència, on tracta la Vida, la Mort, tot allò que ens envolta. Una quarta línia seria més naturista, imaginativa, fresca, etc. i que molt bé a musicat Maria del Mar Bonet. Aquestes quatre línies defineixen a Estellés, un poeta del poble que conta la Vida, la Mort, l’existència del seu País i del seu poble.

Sense la seua vida, sense les seues vivències no podríem entendre Vicent Andrés Estellés. Rodejat de persones que escriuen en valencià, Enric Valor, Joan Fuster, Sanchis Guarner, Estellés viu, de nit escriu (en la seua llengua), descriu (el seu poble, la seua ciutat) i pensa (en el País Valencià). Al llarg de la seua vida rep nombrosos premis Premi d’Honor de les Lletres Catalanes (1978), Creu de Sant Jordi (1982) Premi de les Lletres Valencianes (1984) o els Premis Octubre. Finalment la mort el visita el 27 de març de 1993.

Sense dubtar-ho un moment, podem qualificar a Estellés com el millor poeta valencià contemporani.

Vos recomanem el documental Estelles, poeta de meravelles que el programa Dossiers de RTVV li dedicà el passat 27 de març.