Enhorabona Puchol II, al Rebost Cultural ens declarem #PucholFans i amants del nostre esport nacional, la Pilota Valenciana.
dilluns, 4 de febrer del 2013
Partida de pilota
El passat dijous alguns vinalesins ens desplaçàrem a Bellreguard (la Safor) per vore una del les millors partides de pilota valenciana que a l'actual edició del Circuit Bancaixa s'ha vist pel moment. Entre els protagonistes el nostre veí i amic Xavier Puchol que amb la victòria aconseguida a dita partida es troba ja a les semifinals de la lliga. El diumenge fou retransmessa per Canal 9 Dos i com que la partida fou espectacular i molt recomanable vos enllacem els videos de YouTube per tal que la disfrutem totes i tots.
Enhorabona Puchol II, al Rebost Cultural ens declarem #PucholFans i amants del nostre esport nacional, la Pilota Valenciana.
Enhorabona Puchol II, al Rebost Cultural ens declarem #PucholFans i amants del nostre esport nacional, la Pilota Valenciana.
divendres, 18 de gener del 2013
Economia del Bé Comú
Darrerament als mitjans de comunicació es sent parlar de política o d'economia sempre en termes negatius. Realment l'actualitat dels fets no deixa espai per tractar-ho d'una manera diferent. La corrupció i la "prima de risc" omplin diaris i informatius. Aquesta voràgine pot ser impedeix vore què a fregar de dits tenim models ben diferents a l'actual i que ens poden servir per vore llum al final de túnel.
Des del Rebost Cultural aprofitem aquesta entrada per presentar-vos un cas, el de Muro d'Alcoi (el Comtat) i el seu model de desenvolupament basat en l'Economia del Be Comú de l'economista austríac Christian Felber. Dues fonts: l'article publicat darrerament al periòdic digital La Veu del País Valencià i el reportatge de TVE al programa Crónica de La 2.
Un ʹMuroʹ front al neoliberalisme
Rafael Climent, alcalde de Muro, explica les mesures que han col·locat al municipi com a punt de referència del model d'Economia del Bé Comú: ʺLa nostra acció es basa en el respecte a les persones i al territoriʺ
(5 vots)
Un model econòmic alternatiu s’ha posat en marxa: l'Economia del Bé Comú. L'economista austríac Christian Felber, promotor del projecte, ha senyalat a Muro com a exemple a seguir pel seu compromís amb les propostes de sostenibilitat ecològica, transparència, participació i justícia social. Rafael Climent González, Bloc-Compromís, porta 14 anys al capdavant del municipi. En la porta de l'ajuntament, mentre li fem la foto a l'alcalde, una veïna ja major, crida: ʺeste home és bona gent!ʺ
Rafael Climent
Laveupv /P.G.
Laveupv /P.G.
LAVEUPV / P.G.
Rafael Climent, alcalde de Muro.
LAVEUPV / P.G.
LAVEUPV / P.G.
Carrers de Muro.
LAVEUPV / P.G.
LAVEUPV / P.G.
RedactaVeu / Muro
Televisions i periòdics s'interessen per la notícia. L’Ajuntament de Muro és, previsiblement, el primer de l'Estat en ser declarat Municipi del Bé Comú, però este ʹtítolʹ no preocupa a l'alcalde. ʺPortem molts anys amb un model de gestió que es basa en el respecte pel territori i per les persones. Entenem l'ajuntament com un instrument per a transformar, respectem als tècnics municipals i les seues competències, tota la informació és pública i a ningú se li nega l'accés. La porta està oberta per a tots els veïnsʺ. Són paraules boniques, però anem als fets.
Amb prou feines 9.000 habitants, Muro compta amb 40 associacions veïnals, algunes molt actives com l'Associació de Familiars de Malalts d'Alzheimer que compta amb 450 associats i atén a més de 40 famílies (www.afamuro.org). L'ajuntament va aportar el local, va buscar subvencions europees i autonòmiques, però és la mateixa Associació de Familiars la que gestiona el centre amb eficàcia.
En l'aspecte mediambiental les ordenances municipals bonifiquen l'Impost sobre Construccions, Instal·lacions i Obres (ICIO) i l'Impost de Béns Immobles (IBI) a aquells edificis que eliminen barreres arquitectòniques, utilitzen materials reciclables i usen energies alternatives, com la solar. A més, segons assegura Climent: ʺNo hem fet ni una sola requalificació del PGOU i no ha sigut per falta d'ofertes d'urbanitzacions residencials, però solament requalificaríem aquells projectes que foren per construir col·legis o centres de salut o altres que siguen d'interés general per als ciutadansʺ.
L'alcalde defensa un canvi en la Llei de Contractes estatal que permeta als ajuntaments premiar o bonificar a aquelles empreses que no contaminen, que afavorisquen la igualtat entre homes i dones, la conciliació familiar i que distribuïsquen els seus beneficis entre les persones del territori. El model de l'Economia del Bé Comú defensa i promou aquestes polítiques.
Com es gestiona un ajuntament en temps de crisi? Climent assegura que busca el realisme en els comptes, sense unflar els ingressos: ʺGastem el que tenim sense dependre d'altres administracions. Una de les prioritats és ajudar a aquells que puguen crear empreses i llocs de treball en l'economia productivaʺ. L'atur és el problema. Per açò la Mancomunitat de l'Alcoià i el Comtat, que presideix Climent, està tramitant ajudes del Programa Europeu Progess, que aportaran subvencions per a l'ocupació i la solidaritat social.
Muro ha crescut en els últims anys en unes 2.000 persones, la majoria, unes 1.600 procedents de les comarques properes, indicador del bon nivell dels serveis amb què compta. És un matí fresc de gener, vas caminant i veus com els carrers pròxims al mercat sorprenen de nets que estan. Quasi tots els supermercats d'alimentació hi són a la localitat, fet que va animar a d’altres a voler instar-s’hi. Això significava per a l’ajuntament la recaptació de més impostos i tot i així, l’equip de govern va rebutjar la iniciativa, després de realitzar un estudi que indicava que l’oferta era major que la demanda. Alhora també eixia perjudicat el xicotet comerç local, el de proximitat, el que dóna vida al poble.
Les televisions, internet, els periòdics… estan replets de notícies de corrupció d'organismes públics, de desviament de fons, de cobraments a Suïssa, de finançament il·legal. Ací a Muro hem parlat del Bé Comú, de respecte a la naturalesa, de transparència, d'associacions, d'honestedat, de solidaritat… de bona gent.
Televisions i periòdics s'interessen per la notícia. L’Ajuntament de Muro és, previsiblement, el primer de l'Estat en ser declarat Municipi del Bé Comú, però este ʹtítolʹ no preocupa a l'alcalde. ʺPortem molts anys amb un model de gestió que es basa en el respecte pel territori i per les persones. Entenem l'ajuntament com un instrument per a transformar, respectem als tècnics municipals i les seues competències, tota la informació és pública i a ningú se li nega l'accés. La porta està oberta per a tots els veïnsʺ. Són paraules boniques, però anem als fets.
Amb prou feines 9.000 habitants, Muro compta amb 40 associacions veïnals, algunes molt actives com l'Associació de Familiars de Malalts d'Alzheimer que compta amb 450 associats i atén a més de 40 famílies (www.afamuro.org). L'ajuntament va aportar el local, va buscar subvencions europees i autonòmiques, però és la mateixa Associació de Familiars la que gestiona el centre amb eficàcia.
En l'aspecte mediambiental les ordenances municipals bonifiquen l'Impost sobre Construccions, Instal·lacions i Obres (ICIO) i l'Impost de Béns Immobles (IBI) a aquells edificis que eliminen barreres arquitectòniques, utilitzen materials reciclables i usen energies alternatives, com la solar. A més, segons assegura Climent: ʺNo hem fet ni una sola requalificació del PGOU i no ha sigut per falta d'ofertes d'urbanitzacions residencials, però solament requalificaríem aquells projectes que foren per construir col·legis o centres de salut o altres que siguen d'interés general per als ciutadansʺ.
L'alcalde defensa un canvi en la Llei de Contractes estatal que permeta als ajuntaments premiar o bonificar a aquelles empreses que no contaminen, que afavorisquen la igualtat entre homes i dones, la conciliació familiar i que distribuïsquen els seus beneficis entre les persones del territori. El model de l'Economia del Bé Comú defensa i promou aquestes polítiques.
Com es gestiona un ajuntament en temps de crisi? Climent assegura que busca el realisme en els comptes, sense unflar els ingressos: ʺGastem el que tenim sense dependre d'altres administracions. Una de les prioritats és ajudar a aquells que puguen crear empreses i llocs de treball en l'economia productivaʺ. L'atur és el problema. Per açò la Mancomunitat de l'Alcoià i el Comtat, que presideix Climent, està tramitant ajudes del Programa Europeu Progess, que aportaran subvencions per a l'ocupació i la solidaritat social.
Muro ha crescut en els últims anys en unes 2.000 persones, la majoria, unes 1.600 procedents de les comarques properes, indicador del bon nivell dels serveis amb què compta. És un matí fresc de gener, vas caminant i veus com els carrers pròxims al mercat sorprenen de nets que estan. Quasi tots els supermercats d'alimentació hi són a la localitat, fet que va animar a d’altres a voler instar-s’hi. Això significava per a l’ajuntament la recaptació de més impostos i tot i així, l’equip de govern va rebutjar la iniciativa, després de realitzar un estudi que indicava que l’oferta era major que la demanda. Alhora també eixia perjudicat el xicotet comerç local, el de proximitat, el que dóna vida al poble.
Les televisions, internet, els periòdics… estan replets de notícies de corrupció d'organismes públics, de desviament de fons, de cobraments a Suïssa, de finançament il·legal. Ací a Muro hem parlat del Bé Comú, de respecte a la naturalesa, de transparència, d'associacions, d'honestedat, de solidaritat… de bona gent.
Curs d'autoaprenentatge de valencià. La nostra llengua. Capítol 14
Al capítol 14 parlem de la morfologia verbal
dissabte, 12 de gener del 2013
Els Reis Mags agraeixen la rebuda a les xiquetes i xiquets de Vinalesa
El passat 6 de gener arribaven els Reis Mags d'Orient al nostre poble i foren rebuts per totes i tots els xiquets amb una cavalcada que va recorrer tots els carrers i places. La comitiva reial ens ha fet arribar a la redacció del Rebost Cultural una carta d'agraïment a totes i tots els vinalesins i vinalesines per la càlida rebuda i l'ambient tan especial que es respira al nostre poble. Vos transcrivim la carta dels patges reials.
 |
| Els patges reials instants abans de la Cavalcada pels carrers de Vinalesa |
Benvolguts amigues i amics,
la vespra del Dia de Reis és un dia molt senyalat per a nosaltres els Patges Reials, però especialment a Vinalesa. Com a tots els pobles els xiquets esperen amb il·lusió els seus regals però al vostre poble resulta doblement agradable observar com la gent ix al carrer a vore com la cavalcada passa per davant de les seues cases i esperar a que algun patge li faça entrega d'algun paquet.
I tot açò és gràcies a un grup d'amics que els Reis Mags tenim a Vinalesa des de fa anys. Són gent que de manera desinteressadament s'encarreguen d'organitzar tota la cavalcada, dissenyant l'itinerari per no deixar cap zona sense que puguen gaudir de ses majestats. Gafaüt, el poble, el barri, les zones noves, ... La replegada de cartes pel Visir és l'inici oficial de les festes i també s'impliquen especialment per tal que totes i tots pugueu depositar els vostres desitjos en el bagul reial. Què dir de la col·laboració dels pares i mares que faciliten la tasca acostant-nos els paquets ben embalats amb l'ajuda d'eixe grup d'amics i amigues que tenim a Vinalesa?
Aquestos amics tenen noms i cognoms: son les associacions locals com les falles dels Xiquets i la Marqués de Sotelo, el Grup Scout Hiawatha o la OJE, la Societat Renaixement Musical, el Grup d'Espeleologia Tracalet. Sense tots ells, la Cavalcada Reial a Vinalesa no seria el mateix.
Els patges dels Reis Mags d'Orient no podem més que donar el més sincer agraïment a totes les persones que participen en l'organització d'este dia tan especial, així com al veïnat en general de Vinalesa que s'implica en la festa. Però especialment volem agrair als xiquets i xiquetes de Vinalesa per l'amor que ens transmeten, no sols a nosaltres sinó a les seues famílies i al seu poble. Ses Majestats saben que d'aquesta manera: fent pinya, treballant en conjunt i il·lusionant-se amb el futur serà com es superaran totes les dificultats.
Els patges dels Reis d'Orient
divendres, 11 de gener del 2013
Curs d'autoaprenentatge de valencià. La nostra llengua. Capítol 13
Nou capítol del curs.
ÚS INCORRECTE DE "LO" NEUTRE
ÚS INCORRECTE DE "LO" NEUTRE
dijous, 3 de gener del 2013
Curs d'autoaprenentatge de valencià. La nostra llengua. Capítol 12
Amb el nou any reprenem el nostre curs d'autoaprenentatge de valencià. Si vols refrescar les lliçons anteriors pots entrar a l'apartat de la nostra llengua del menú principal d'aquest blog i podràs vore tots els capítols fins el moment. Feliç any 2013.
EL GERUNDI DE POSTERITAT
EL GERUNDI DE POSTERITAT
dijous, 20 de desembre del 2012
Nadal en valencià
Des del Rebost Cultural vos fem arribar la iniciativa de la unitat de normalització lingüística de la Diputació de València i de diversos ajuntaments amb motiu de la celebració del Nadal. Clicant als enllaços podreu accedir a la pàgina de la Diputació i descarregar de manera gratauïta els recursos.
- Carta als reis
- Targetes de felicitació
- Felicitació personalitzada dels reis d'Orient per als més menuts
El Hobbit, en valencià
Com ja ocorregué el nadal passat, Escola Valenciana aconsegueix projectar una pel·lícula d'estrena a les sales d'un cinema valencià. L'any passat fou Floquet de Neu (mireu l'entrada al nostre blog) i enguany serà El Hobbit, i amés amb un preu super reduït: 5 €.
Us adjuntem els tiquets-descompte perquè n'imprimiu tants com vulgueu i els repartiu.
Es tracta que les sessions en valencià siguen un èxit i els cinemes vulguen fer cinema en valencià de manera habitual.
Els passes en valencià es faran als cinemes Ocine del Centre Comercial Aqua de València, entre els dies 24 de desembre i 6 de gener,
Cap la possibilitat que s'amplien les sessions a més horaris i sales
sota demanda i noves promocions, per això vos recomanem que consulteu
els horaris a: http://www.ocine.es//index.php?id=21&idioma=CA
Sessions en valencià:
- 24 de desembre a les 11:00
- 25 de desembre no hi ha sessió
- 26 de desembre a les 11:00
- 27 de desembre a les 11:00
- 28 de desembre a les 11:00
- 29 de desembre a les 11:00
- 30 de desembre a les 11:00
- 31 de desembre no hi ha sessió
- 1 de gener a les 11:00
- 2 de gener a les 11:00
- 3 de genea les 11:00
- 4 de gener a les 11:00
- 5 de gener a les 11:00
- 6 de gener a les 11:00
Subscriure's a:
Missatges (Atom)