Assumiràs la veu d’un poble
i serà la veu del teu poble
(...)
Potser hi ha alguna semblança entre aquestes paraules i tots els grups que han recolzat el valencià amb les seues cançons. Entre ells està
Josep Gimeno Montell (Xàtiva, 1961), més conegut com
Pep el Botifarra. Aquest cantaor ha “assumit” la veu del poble valencià. Pep el Botifarra ha fet tota una antologia de cançons, albaes, romanços, totes perdudes, que sols cantaven els homes majors dels pobles, amb veu tremolosa, i les ha recuperat per a ser la “veu de la memòria” (CD-biografia de Pep Gimeno el Botifarra), la veu d’un país que vol caminar decididament, malgrat la continua persecució que pateix la nostra llengua.
Aquest “cantaor”, amb el seu caracteritzat estil, estarà a Vinalesa el proper
divendres 24 de febrer a l’Espai Jove a partir de les 19’00 (prèviament es presentarà el llibre
Saviesa popular de Joan Lluis Sanchis) per a fer-nos gaudir d’un repertori musical que tot i estar etiquetat com a tradicional i folklòric, ha arribat i ha sigut interioritzat per una generació de joves valencians/es que mai abans havien escoltat aquesta música, superant les barreres contra les quals sempre ha lluitat, amb gust i respecte per part de Pep el Botifarra.
El treball discogràfic del Botifarra no és massa (
Si em pose a cantar cançons, 2006;
Te’n cantaré més de mil, 2009 i
La Barraca, 2011) però amb ells ha encapçalat una segona revolució de la música d’arrel valenciana (potser la primera la protagonitzaren els incombustibles Al Tall) oferint una mirada moderna i desacomplexada del folklore propi. La tasca d’investigació ha estat immensa, xafant els pobles de la seua Costera natal, comença ja de ben menut i per herència familiar, continua al grup “Sarao” i arriba a l’actualitat. Tot aquest llegat és capaç d’oferir-lo a l’espectador que amb gust s’acosta als seus concerts (o rondes, o nits) on ens delecta de les històries, dites, paraules i anècdotes que envolten a la cançó. Un compendi de dites i paraules valencianes “de tota la vida” que els/les joves podem tornar a utilitzar i si no, almenys saber que existeixen.
Juntament amb altres grups musicals i cantautors de diferent procedència i estils musicals (com Apa, Pau Alabajos, Obrint Pas, Sva-ters, Besugo, Atzembla, Arrap, etc.) han renovat i fet ressorgir la música amb la nostra llengua. Amb ells i altres grups que sorgiran, “seguirem cantant ben fort”, per a que se’ns escolte alt i clar. Amb un recolzament a la nostra cultura, per l’educació dels nostres joves, per un futur sense prejudicis, ni sentiments d’inferioritat.
Com deia el nostre poeta del carrer, del poble, Vicent Andrés Estellés:
(…)
allò que val és la consciència
de no ser res si no s’és poble.
“Assumiràs” (Llibre de Meravelles, 1971)
La música és una part escencial en tota celebració festiva i en aquest apartat pren una important responsabilitat la Societat Renaixement Musical què, a més d'amenitzar amb cercaviles i processons, també organitza un festival de bandes que enguany esdevé la seua 18 edició, ni més ni menys. Aquesta mateixa nit de dissabte, al pati de la Reial Fàbrica de la Seda s'escoltaran les interpretacions de les dues bandes invitades (Albuixec i Alfara) més la de Vinalesa que tancarà la vetllada.
